La seguretat energètica guanya pes en un món cada vegada més fragmentat
El professor Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i Geologia Històrica, ha estat el convidat d’excepció de la darrera Assemblea General Ordinària de l’ASAC, celebrada el 30 de juny a Foment del Treball Nacional, on va compartir la seva visió sobre els grans reptes del sistema energètic en un context internacional marcat per la inestabilitat geopolítica. Durant la seva intervenció, va analitzar el paper estratègic de l’energia, els desafiaments de la transició energètica, el futur de l’energia nuclear i la necessitat de reforçar les infraestructures per garantir la seguretat del subministrament.
L’energia ha deixat de ser vista únicament com un factor econòmic per recuperar el seu paper com un element estratègic en l’actual context inestable. Aquesta és una de les principals conclusions que va exposar l’expert durant la seva intervenció, en què va defensar que la política energètica ha de prioritzar la resiliència davant d’un escenari global cada vegada més fragmentat. Segons va explicar, les tensions dels darrers anys han evidenciat la necessitat de reduir dependències excessives i diversificar proveïdors, tecnologies i rutes de subministrament. «La resiliència té un cost, però la dependència acostuma a tenir-ne un de molt més elevat», va apuntar.
Marzo va insistir que qualsevol política energètica ha de buscar l’equilibri entre tres grans objectius: garantir la seguretat del subministrament, mantenir la competitivitat econòmica i avançar en la sostenibilitat ambiental. Centrar tots els esforços en només un d’aquests pilars, va advertir, pot acabar comprometent la resta.
Un dels blocs centrals de la intervenció va ser el paper de l’energia nuclear. L’expert va defensar que el debat s’ha abordat massa sovint des d’una perspectiva ideològica, quan el que cal és valorar quin paper ha de jugar dins del sistema energètic. En aquest sentit, es va mostrar favorable a allargar la vida útil de les centrals existents sempre que compleixin les garanties tècniques, econòmiques i de seguretat, ja que aporten estabilitat al sistema i contribueixen a reduir les emissions.
També va advertir del repte que afronta Catalunya, on les centrals nuclears generen prop del 57% de l’electricitat. El seu tancament programat, va dir, obliga a replantejar el model energètic del país i a garantir que la transició no posi en risc el subministrament ni la competitivitat de l’economia.
Pel que fa a la transició energètica, Marzo va assegurar que és tècnicament possible, però extraordinàriament complexa. Va recordar que el món continua depenent majoritàriament dels combustibles fòssils i que, malgrat el fort creixement de les energies renovables, aquestes encara s’estan afegint al sistema més que no pas substituint les fonts convencionals.
L’expert també va alertar que la transició energètica comporta noves dependències geopolítiques. Si durant el segle XX el control del petroli i del gas era determinant, ara ho serà el domini dels minerals crítics i de les cadenes de subministrament de tecnologies com els panells solars o els aerogeneradors, un àmbit en què la Xina ocupa una posició clarament dominant.
Finalment, va posar l’accent en la necessitat d’adaptar les infraestructures energètiques. Va valorar positivament la situació de partida d’Espanya, però va remarcar que el principal desafiament és modernitzar les xarxes elèctriques, ampliar la capacitat d’emmagatzematge i reforçar les interconnexions. «La transició energètica no dependrà només de generar més energia renovable, sinó de disposar de les infraestructures capaces de transportar-la, gestionar-la i distribuir-la de forma segura i eficient», va concloure.