Experts del sector de l’aigua situen la regeneració com la solució clau per a la transició hídrica de Catalunya
Experts en gestió de l’aigua han destacat la necessitat de potenciar l’ús de l’aigua regenerada com a recurs estratègic per garantir la seguretat hídrica de Catalunya i reduir la dependència de les precipitacions, durant la 15a Jornada Tècnica de l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), l’associació més representativa del sector a Catalunya (90% de la població abastida) i que integra a empreses públiques, privades i mixtes de serveis de subministrament i sanejament d’aigua.
Titulada El camí cap a la transició hídrica a Catalunya: estem preparats?, la jornada ha aplegat a Banyoles a més d’un centenar d’entitats, entre experts, professionals i agents implicats en la gestió de l’aigua, amb l’objectiu d’oferir un espai de reflexió i debat sobre la futura Llei de Transició Hídrica de Catalunya i impulsar un canvi de model que permeti passar de la gestió reactiva de les sequeres a un sistema hídric més resilient, anticipatiu i preparat per als reptes futurs.
L’acte de l’ASAC ha comptat amb les intervencions del subdirector general de Protecció de les Aigües i Gestió de Riscos de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Francisco Javier Sánchez; el director general de Transició Hídrica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Hídrica, Jordi Agustí; l’alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el director de l’Observatori Fabra i catedràtic emèrit de Geografia Física de la UB, Javier Martín Vide, entre altres representants institucionals catalans.
El president de l’ASAC, Ignacio Escudero, ha defensat que la transició hídrica de Catalunya requereix una planificació que tingui en compte les particularitats i necessitats de cada territori. En aquest sentit, ha remarcat que “no hi ha una única solució vàlida per a tots els territoris” i ha apostat per combinar una visió global de país amb actuacions adaptades a cada municipi i conca. Escudero també ha assenyalat que aquesta transformació “no és només una qüestió tècnica”, sinó que requereix una governança clara, agilitat administrativa, estabilitat del marc regulador, sostenibilitat econòmica dels serveis d’aigua i compromís social. Finalment, ha subratllat que el procés necessitarà temps, inversions i la implicació de tots els agents, des de les administracions i els operadors fins als professionals del sector i la ciutadania.
Noves vies de finançament
El director general de Transició Hídrica de la Generalitat, Jordi Agustí, ha explicat que la futura Llei de Transició Hídrica ha de contribuir a definir “el sector de l’aigua que volem tenir a Catalunya l’any 2050”, amb una transformació del model basada en sis grans eixos: la garantia de disponibilitat de recursos, la gestió eficient de la demanda, el finançament, la protecció dels recursos hídrics, la transparència i la implicació de la societat. En aquest context, ha defensat que l’aigua regenerada “ha de formar part estructural del nostre model de gestió de l’aigua”, i ha destacat el seu potencial com a recurs de proximitat per reforçar la disponibilitat hídrica.
Agustí també ha situat el finançament com un dels principals reptes de la transició hídrica i ha advertit que “no podem pretendre resoldre tots els reptes de la transició hídrica únicament amb les taxes i el cànon de l’aigua”. En aquest sentit, ha defensat combinar tarifes, tributs, subvencions, la col·laboració publicoprivada i altres mecanismes per garantir les inversions necessàries, tenint en compte que algunes actuacions beneficien el conjunt de la societat i no només els usuaris directes dels serveis. Pel que fa al calendari de la nova llei, ha avançat que els treballs de redacció han acabat, però que encara s’ha d’elaborar el document que constituirà formalment l’avantprojecte i iniciar-ne la tramitació, amb els corresponents processos d’audiència i informació pública perquè els agents del sector puguin presentar-hi aportacions.
La necessitat d’adaptar el model de gestió de l’aigua a les noves condicions climàtiques també ha estat un dels eixos de la conferència del director de l’Observatori Fabra i catedràtic emèrit de Geografia Física de la UB, Javier Martín Vide. L’expert ha destacat la gran irregularitat de les precipitacions a Catalunya, i ha recordat que la darrera sequera va ser un episodi excepcional. En aquest sentit, ha assenyalat que “la conca mediterrània i bona part de la península Ibèrica no poden esperar un increment de la pluja en el futur”. Martín Vide també ha advertit que les projeccions climàtiques apunten a una Catalunya cada vegada més càlida, amb una disponibilitat d’aigua potencialment més limitada i una exposició important als fenòmens meteorològics extrems.
Cooperació per impulsar la transició hídrica
El subdirector general de Protecció de les Aigües i Gestió de Riscos de la Direcció General de l’Aigua del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Francisco Javier Sánchez, ha destacat el paper dels fons europeus en la modernització del sector hídric, especialment a través del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, i ha assenyalat Catalunya com una de les comunitats autònomes que més ha aprofitat aquest programa. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de donar continuïtat a aquest model de finançament i col·laboració entre l’Estat, les comunitats autònomes i els operadors de l’aigua per afrontar les inversions que requereix la transició hídrica.
Per l’alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, és necessari que tots els municipis i territoris es preparin per afrontar reptes climàtics futurs amb garanties, i ha remarcat que l’aigua “no hauria de ser un obstacle per al desenvolupament del nostre país”, sinó un recurs gestionat amb responsabilitat, justícia i eficiència.
La jornada també ha comptat amb dues taules rodones que han abordat els reptes de la transició hídrica des de diferents perspectives. La primera, titulada El sector de l’aigua davant la transició hídrica: camí recorregut i reptes de futur, ha analitzat els avenços assolits i els desafiaments pendents, amb especial atenció a la solidaritat entre conques, l’aprofitament de l’aigua regenerada, la modernització de les depuradores i les oportunitats que planteja la futura llei per reforçar la resiliència del sistema hídric. La segona taula, Transició hídrica: de la vulnerabilitat a la resiliència, ha incorporat la visió de representants de sectors econòmics com l’agricultura, la indústria i l’hostaleria, que han abordat com la disponibilitat d’aigua condiciona les seves activitats i els reptes que afronten per adaptar-se a un escenari de recursos hídrics més incerts.