Comunicat de l’ASAC sobre la proposta d’increment del cànon de l’aigua
El Govern preveu un increment del cànon de l’aigua que comportarà, a més, un increment de les tarifes d’aigua.
Entre les modificacions previstes, es duplica el cànon que paguen les entitats subministradores per l’aigua no facturada (fraus, fuites, subcomptatge, aigua no registrada,…).
Tot això en un moment en què es coneix que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té un excedent de tresoreria de 540 milions d’euros.
El Projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives i del sector públic per al 2024 incorpora una modificació de l’estructura del cànon de l’aigua que recapta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que implica a la pràctica un increment dels seus ingressos de 125 milions d’euros. Aquesta modificació, si bé ve a complir amb l’objectiu de substituir el mínim de consum per una quota fixa, un canvi que molts ajuntaments ja han dut a terme a les seves tarifes d’aigua, la realitat és que el Govern aprofita per incrementar la fiscalitat de l’aigua.
Mínim de consum versus quota fixa
La factura de l’aigua incorpora una part fixa que s’aplica per tal de poder garantir el servei a la ciutadania, i per altra banda assegurar uns ingressos mínims per cobrir la despesa fixa del servei. Aquesta part fixa es basa en un mínim de facturació o una quota fixa. El mínim de consum consisteix en la facturació d’un volum mínim encara que no hi hagi consum, un cop superat, es factura pel consum real que s’hagi realitzat. Aquest concepte no promou el consum responsable de l’aigua i és per aquest motiu que molts ajuntaments l’han substituït per una quota fixa de servei.
Ara, l’ACA decideix seguir el camí iniciat pels ajuntaments però a més aprofita per introduir altres modificacions que tenen per finalitat augmentar la recaptació, en un moment en què està sent fortament qüestionada per acumular un excedent de tresoreria de 540 milions d’euros.
L’estimació que hem fet des de l’ASAC és que l’ACA passarà a ingressar 125 milions d’euros més (de 461 M€ a 586 M€, i que sobre aquest increment, els usuaris domèstics entomaran 78,5 milions d’euros, els no domèstics 40 i les entitats subministradores 6,7.
Increment del 100 % del cànon que paguen les operadores per l’aigua no facturada
Entre les mesures adreçades a incrementar la recaptació, el projecte de llei preveu incrementar un 100% el cànon que paguen les entitats subministradores per fraus, fuites, subcomptatge de comptadors i aigua no registrada, el que implicarà que hagin de pagar 6,7 milions d’euros més cada any per aquest concepte. És a dir, que en total, les operadores hauran de pagar 13,4 milions d’euros cada any per aquest cànon.
Trasllat de costos a la tarifa d’aigua
Aquest increment del cànon tindrà un impacte d’entre un 20 % i un 40 % sobre el concepte cànon de la factura de l’aigua, en funció del tipus d’ús. Però a més serà el desencadenant de nous increments de la tarifa d’aigua doncs hi ha una sèrie de costos del servei que es veuran impactats per la modificació del cànon i que s’hauran de repercutir en la tarifa: cànon de desembassament, costos d’adaptació dels sistemes informàtics, etc.
La proposta del Govern, en cas de materialitzar-se, provocarà previsiblement un augment de la morositat que també acabarà repercutint en les entitats subministradores d’aigua, doncs a Catalunya la llei les considera substitutes del contribuent des de l’any 2012 i, com a tals, estan obligades a assumir la morositat que hauria de suportar l’ACA. És a dir, que les operadores d’aigua han de fer les liquidacions del cànon a l’ACA de les factures no cobrades, el que suposa de mitjana un cost de 5,5 milions d’euros anuals que es veuran incrementats amb l’augment dels impagats.
Què paga el cànon de l’aigua
Els ingressos procedents del cànon de l’aigua es destinen a garantir el funcionament de les infraestructures hidràuliques (embassaments, depuradores, entre d’altres), l’exercici de l’activitat inspectora i a invertir en noves actuacions en el cicle de l’aigua en els àmbits d’abastament en alta i la depuració. El manteniment i la renovació de les xarxes d’aigua municipals depenen de les tarifes d’aigua, no del cànon, que no contempla actuacions en l’abastament en baixa. Excepcionalment, amb motiu de la greu crisi hídrica que patim, l’ACA va llançar el juliol del 2023 una línia de subvencions a les xarxes municipals, però és una actuació puntual fruit del context.
La planificació hidrològica a Catalunya pateix d’un dèficit d’inversions que fa que les nostres infraestructures hídriques siguin molt vulnerables. Depenem de l’aigua de la pluja, una aigua que fa més de tres anys no arriba en la quantitat necessària per garantir l’abastament a la població i l’activitat econòmica.